L’endemà quant tornàvem cap a cassa, via Ribarroja i Mequinensa per veure com desaiguaven les seves preses que segons les nostres noticies estaven gairebé al 100% de la seva capacitat, vam creuar el Matarranya a l’alçada del poble de Faió, a uns 5km de la seva desembocadura de l'Ebre. La visió d’aquest tram del riu va ser tota una sorpresa, el color verd i la calma de les seves aigües, contrastava amb la corrent i el color marro de l’Ebre. Instantàneament decidim muntar el nostre campament i explorar aquesta zona.
La primera jornada “d‘exploració” la dediquem a la part final del Matarranya, entre el nostre campament i l’antic poble de Faió, submergit sota les aigües del embassament de Riba-roja ja a l’Ebre. Malgrat la presencia de nombrosos pescador del silur, l’amplitud d’aquest tram ens permet gaudir gairebé en solitud dels racons i de les restes d’altres èpoques que jalonen les seves ribes. Creuar l’aiguabarreig dels dos rius vaser com creuar una frontera. Per una banda l’imponent cabal d’aigües marrons de l’Ebre, i per l’altra la llengua d’aigües verdoses del Matarranya intentant penetrar-la.
El campanar de Faió marca el final del recorregut. Lentament girem cua i posem rumb al nostre campament, on l’Oscar ens espera amb un dinar digne d’una mare que vetlla pels seus fillets. Cal destacar que tots el nostres intents de sobreviure de la pesca van ser infructuosos, no vam ser capaços de pescar un trist peix en el tres dies.
Si el primer dia “ d'exploració” del Matarranya va ser espectacular, el segon el va superar àmpliament. Aguas amunt el riu va deixant les aigües estancades per, de mica en mica, deixar pas a l’autèntic riu Matarranya d'aigües transparents . A més a més de les aigües i el paisatge, la solitud d'aquest reco, els pescadors no pujant fins aquí en busca del silur, fan que a estones es creiem que de veritat estem explorant una part desconeguda del mon. Remen tranquil·lament, intentar fruir al màxim d'aquest espais que, de moment, semblen resistir a la força del turisme i el interessos humans.
La nit abans de retornar pugem al nou poble de Faió per prendre unes cerveses. La primera impressió es la retrocedir en el temps: Durant la segona meitat de la dècada del 60 del segle passat l’antic poble de Faió, ubicat a la riba dreta de l’Ebre, va quedar submergit sota les aigües del embassament de Ribarroja, obligant al seus habitants a traslladar-se al nou poble construït 90 metres mes amunt. Perden, sense cap mena de dubte, qualssevol rastre de la personalitat pròpia dels pobles d'aquestes contrades. Sense contar les pèrdues morals i sentimentals que va suposar aquest trasllat.
Abans d'acabar voldria agrair als membres de la M.H.M. Ebro 1938, l’amabilitat de obrir-nos i guiar-nos per la exposició “Fayón Ebro 1938 la batalla”. Que ens va fer descobrir una part de la batalla de l’Ebre desconeguda per nosaltres.
Podeu veure mes fotos d’aquesta “aventura” a: http://picasaweb.google.es/JoanPfotos
